20 d’agost 2006

Sturm Fullabrillant, el cavaller


Sóc l’Sturm Fullabrillant, a part de’n Tanis i en Flint, sóc l’únic que no va néixer a Solace. La meva mare i jo vam arribar al poble quan jo era molt petit. Ella no explicava res del nostre passat, de caràcter malaltís i depressiu sortia molt poc de casa. Jo us explicava, de petit, que el meu pare era un Cavaller de Solàmnia allà a les terres del nord. Aviat vaig aprendre que això no era ben vist i m’ho vaig callar.

Honorable i de confiança sóc un bon amic dels meus amics. Amb una maduresa més avançada que la resta de companys sempre sóc una bona font de consells. Sempre he somiat en ser un cavaller. L’honor, la valentia i la cortesia sempre han guiat les meves accions. Ma mare va morir fa poc, confessant-me el secret del meu vertader origen. Quan el grup es va separar (ara fa 5 anys) vaig marxar cap al Nord amb un destí enigmàtic.

Notes: l'Sturm era el cybercavaller per excel.lència. De fet els cybercavallers i l'Apocalipsi de la Terra de Rifts van ser els que, connectant amb els Cavallers de Solàmnia i el Cataclisme d'Ansalon, van fer que connectés Rifts i la Saga de Dragonlance.

31 comentaris:

Menécrates ha dit...

Quan vaig començar a barrinar sobre la Saga una de les primeres coses que vaig saber és que l'Sturm el duria en Quim.

També vaig saber que hi havia el perill de què morís a la primera, però de moment ho hem pogut evitar....

El cyberknight és una de les grans classes del Rifts, una icona de les de veritat. Complert a tots nivells: habilitats, combat, poders i interpretació.

Quim ha dit...

La veritat és que m'ho passo molt bé interpretant l'Sturm.
La idea dels paladins sempre m'ha fascinat, fent el bé malgrat les adversitats.
Com a PJ me'l prenc una mica con el "petito grillo" del grup, sempre intentar-los guiar cap al bé, i és clar, com a operador tàctic en combat, que mai fa cas ningú (especialment en Tass!!):P

Menécrates ha dit...

Van passant les sessions i el cybercavaller va guanyant habilitat i poder. Tot i que el grup fa la brometa d'increpar-lo pel seu poc mal (que no és del tot cert) és un combatent cos a cos impecable!

A més en Quim s'esforça per, almenys un cop per sessió, fer que surti el seu codi d'honr, lo que m'agrada especialment si no posa el grup excessivament en problemes.....

Menécrates ha dit...

Ahir l'Sturm va tenir una jornada molt dura. El grup, en general, es va entestar en transformar-se en una "jauria" de mata-pnjs al pur estil Caballeros de la Mesa del Comedor. Potser es va enrocar massa en l'amenaça d'abandonar el grup, però (un cop meditat una mica) crec que va tenir raó. A part d'això va gaudir de les millores d'haver pujat de nivell. La seva classe és de les potents!

Quim ha dit...

He decidit donar-los una segona oportinutat, especialment a en Caramon, que es va deixar endur per l'actitud frenzy de l'escena, i que després va reconeixer el seu error. Estic segur que el "rapapolvo" ens a servit a tots per adonar-nos que no podem anar matant indiscriminadament a tothom i que en el fons, fins i tot en Tass s'ha adonat que la seva actitud no és l'adecuada per un grup honorable com el nostre. No podem anar escampant el terror, la mort i la destrucció allà on anem, ans què ens diferenciaria d'aquells contra els que lliutem?

- Sturm

Menécrates ha dit...

Em sembla una bona decisió. Sobretot crec que el grup hi surt guanyant.

Ara bé, també entenc que si torna a passar l'Sturm s'ho plantegi seriosament!

M.

Tass ha dit...

La veritat és que perdre un combatent com l'Sturm deixaria el grup una mica en desvantatge (especialment davant del combat, ja que tocaria mes el rebre els que sempre estem a segona fila).

En Tass pot entendre que actituds com la d'en Caramon en molts casos son poc dignes, però encara és pitjor empenyer un company cap a la mort.

En Caramon reconeix que es va equivocar i li ha demanat disculpes a l'Sturm, però en Tass encara espera escoltar les disculpes de l'Sturm que va posar en perill la vida d'en Marvin i del grup.

Sort que estava atent i vaig impedir una tragèdia.

Quim ha dit...

Ja vaig dir que estava d'acord en què la vida d'en Marvin va quedar compromesa per culpa meva, però en cap cas va ser voluntari. Vaig ésser enganyat (li pot passar a tothom que no sigui un paranoic) i tampoc fa tant que coneixem a en Marvin com per confiar-hi cegament, no?

Si haig de demanar disculpes a en Marvin, en cap cas en Tass me les pot exigir, les hi demano de tot cor i espero que em pugui perdonar. Intentaré fer el possible per redimir aquest error que plana sobre el meu honor.

Ara bé, això no eximeix tampoc en cap cas que la conducta d'en Tass va ser intolerable, del qual no he sentit ni una engruna de remordiment, la cual cosa em preocupa notòriament i potser hauré de deixar-li de donar l'esquena. Fins el moment s'ha revelat com el "liante" del grup posant-nos en més problemes que ningú. No sabem on va anar ni què va fer durant els anys que en vàrem separar. Qui sap si les seves lleialtats no han estat doblegades.

-Sturm

Menécrates ha dit...

L'Sturm, sobretot si no hi ha en Caramon, és el lluitador per excel.lència. Cos a cos és imparable. A més ara ha obtingut una montura, i això encara el fa més perillós.

La idea d'entrenar a en Todd com a cavaller està bé, però no hi vam dedicar prou temps..... tot arribarà!

Menécrates ha dit...

Durant l'assalt a Del Rio l'Sturm, a part de repartir justícia, entra en contacte amb la Germandat dels cybercavallers. Se'ns dubte això seguirà donant matisos al personatge....

Menécrates ha dit...

L'Sturm és un dels puntals del grup. A part de ser la consciència moral de la companyia (inclús la resta el presenta així) sempre té aportacions interessants en les escenes d'acció.... el moment de domar a l'estruç mutant.... quina elegància! ;-)

Quim ha dit...

L'Sturm, com a bon Cyb té una gran estima per totes les formes de vida i intenta preservar-les a tota costa fins i tot la d'aquells amb seriosos problemes morals (com es va poder comprovar amb l'atac cap als Simbans). Tanmateix no dubtarà ni un moment a protegir els innocents d'atacs injustos.

Menécrates ha dit...

L'Sturm planteja un dilema: per un costat en Quim vibra al jugar-lo i la fitxa és molt potent, amb molt bones quotes de jugabilitat; però alhora hi ha la interpretació de l'aliniament i codi que a en Quim li agrada fer, que encaixa poc amb l'estil una mica "bandido" del grup..... estem (entre tots) pensant com resoldre-ho!

Quim ha dit...

Sembla que no ha quedat més remei que "retirar" l'Sturm. Plantejava massa mals de cap al grup, i abans que res hi ha d'haver la diversió!
Com a jugador crec que hem perdut un referent al grup i un enorme potencial interpretatiu, tanmateix reconec que tot serà més fàcil ara (o no) ;P

Menécrates ha dit...

Al final, gràcies a la lectura amb calma del Coalition Wars Book 4, en Quim ha decidit tornar a reemprendre la saga amb l'Sturm.

La veritat és que m'alegra. L'Sturm és un bon personatge i, ara que ja hem aclarit els temes respecte al codi, els aliniaments i similars, penso que anirà millor.

A més em resisteixo a veure un grup estàndard de Rifts sense el seu flamant cyberknight.....

Quim ha dit...

Sííííí!! l'Sturm a tornat amb força renovada. Un segons en el limbo del megavers a fet que entengués el seu paper com a Cyber-cavaller. Seguint sempre els passos de Lord Coake: Guia moral, exemple de bondat, mai pressionar "be water my friend".

- Sir Fullabrillant

PD: Per cert, Pau, em cal un Somni que guíi el meu desenvolupament (potser relacionat amb la crisi d'alinements?)

Carrotix ha dit...

Quin paio més estrany!!!

Menécrates ha dit...

La veritat és que en Quim està complint el seu pacte i el "nou" Sturm encaixa, més que mai amb el grup.

El moment de repartir la psi-cola va ser un bon exemple....

Quim ha dit...

Jejeje. Merci. Les ensenyances del gran Lord Coake, com sempre, tenien raó: Donar exemple, mai forçar, oposar-se amb fermesa als enemics de la llibertat i la injusticia, ser lleial als teus amics, lliutar amb valor i tenir pietat.

"Be water my friend"

- Sir Fullabrillant

Tass ha dit...

Brillant la nova versió millorada de l'Sturm.

Es un personatge que aconsegueix fer que els actes inhats de "locura" dels altres jugadors prenguin el seny suficient.

Diria que és l'anima espiritual del grup.

Tass, operador recuperador.
Comercial Afiliat I. N.E.

Quim ha dit...

Snif, snif...Gràcies amic meu, vinguen de tu és un gran què. :) Seguiré esforçant-me per guiar al grup cap al Bé i la justícia: Exemple i sacrifici, mai imposició (així són les ensenyanses de Lord Coake).

Per cert Tass, hauriem de planejar només maniobres RAT ;)

"Be water my friend"

- Sir Fullabrillant

Menécrates ha dit...

L'Sturm està, altre cop, pletòric. Ja podem dir que la petita "crisi existencial" que li va venir ja està superadíssima!

Va estar en la seva línia de bon boy scout, ajudant, bon combatent tàctic i sacrificant-se en el combat contra el dimoni de la mina....

Mithas Est Solaris!

Quim ha dit...

Nova combo RAT: l'Sturm distreu i en Tass dispara Naruni-petardus des d'una posició còmode ;)

A veure si cau una armadura Naruni que me n'he quedat sense :(

Q.

Menécrates ha dit...

El nou Sturm (post-crisi d'aliniament) va adquirint habilitats i poders super-munchkins i alhora una pàtina de bondat ingènua molt, MOLT, rolera.

Crec, Quim, que has salvat un personatge que s'ho mereixia!

Quim ha dit...

Ostres, sí. És un personatge que m'encanta. Aquest toc de bondat front l'adversitat, la violència i maldat que l'envolta, però amb un punt de mala llet contra el Mal, crec que li dóna una personalitat diferenciada (al menys vers la resta del grup). També m'agrada la filosofia d'adaptar-se i donar exemple. Això el permet estar en el grup, sense emprenyar-se continuament, només donant consells morals de com comportar-se (especialment a en Tass, al cual li encanta liar-la).
A nivell power-gamer, comença a ser una màquina, també s'ha de dir :P

Quim ha dit...

L'Sturm ha descobert com col·laborar amb les arques del grup. Es dedicarà a confiscar el material de bandits, atracadors i demés "maleantes" que es trobi pel camí. Així compleix amb un doble objectiu: desarmar als criminals i contribuir al manteniment econòmic del grup i de la seva creuada contra el mal!

Carrotix ha dit...

Quina Creuada?
Assassinat d'un dimoni indefens al qual es podia haver reconduit...

Persecució absurda d'aquella escòria Gully per simples diners...

Sir Fullabrillant sent el Poder de la Corrupció, sí. Però no avança en la direcció adequada. Fins i tot en Raistlin comença a semblar una companyia més desitjable...

El pitjor del cybercavaller és la seva feblesa espiritual posada de relleu per aquesta necessitat de justificar els seus actes, i les actuacions violentes al marge del grup que amenacen amb ser una constant.

Veient l'actuació de Sir Fullabrillant en els darrers temps ja no sembla cosa estranya que els cybercavallers estiguin alineats amb el Culte de la Sang. Caldrà mantenir-lo vigilat per prudència. El seu caràcter venjatiu i reaccionari pot posar en perill les missions d'en Raistlin i en Tanis, i fer trontollar les gestions comercials del Senyor Peudeforme.

Quim ha dit...

És evident que la distensió moral dels membres de grup i especialment del Caçador fan que se m'acusi de feblesa espiritual quan, ans al contrari, es fa palès que les meves accions són més resolutives que mai cap a ajudar als innocents. Les teves acusacions buides no faran que m'alluni del meu camí ni dels meus amics.
Segur que els cybercavallers renegats ho son per culpa de la influència corruptora de paraules com les teves, els quals han perdut el rumb de la virtut.

Quim ha dit...

Una cosa que m'encanta de l'Sturm, bé dels Cyber-nights en general, és que és un personatge parit per fer virgaries en el combat. Amb moltes accions per torn, "combat acrobàtic" i moltes habilitats físiques fa que el combat cos a cos sigui divertit de jugar, i un mal de cap tant pels PNJs com pel màster ;). La pega de l'Sturm tanmateix és que ha renunciat a les armes a distància (excepte la seva ja inseparable TW net-gun)i quan hi ha aquest tipus de combat està molt venut.

Menécrates ha dit...

Ahir l'Sturm va desplegar, per una banda, la seva visió del món, la justícia i la lluita contra el mal i, per altra un grapat de munchkinismes en ple combat cos a cos que em van confirmar que el pas a GURPS serà molt profitós....

:-)

Quim ha dit...

La primera part de la saga ha arribat a la seva fi. De mica en mica, l'Sturm ha anat perdent aquella pàtina d'innocència que l'envoltava per esdevenir progressivament en un personatge més dur i implacable. La mort de la Kitiara per les seves mans , és alhora un sacrifici i un alliberament. l'Sturm s'ha sacrificat un cop més per salvar als seus amics, enduent-se amb ell la càrrega moral de matar a la que havia estat la seva amiga. Però també ha servit per alliberar-se de bloquetjos mentals com la pietat o el perdó. El mal no té amics, s'ha d'eliminar al preu que sigui per que la gent de bé no en surti perjudicada. El cor de Sir Sturm Fullabrillant s'ha enfosquit i endurit però la foscor que desa en el seu cor només ha de servir per fer d'Ansalon un món més brillant!