Sturm Fullabrillant, el cavaller

Sóc l’Sturm Fullabrillant, a part de’n Tanis i en Flint, sóc l’únic que no va néixer a Solace. La meva mare i jo vam arribar al poble quan jo era molt petit. Ella no explicava res del nostre passat, de caràcter malaltís i depressiu sortia molt poc de casa. Jo us explicava, de petit, que el meu pare era un Cavaller de Solàmnia allà a les terres del nord. Aviat vaig aprendre que això no era ben vist i m’ho vaig callar.

Honorable i de confiança sóc un bon amic dels meus amics. Amb una maduresa més avançada que la resta de companys sempre sóc una bona font de consells. Sempre he somiat en ser un cavaller. L’honor, la valentia i la cortesia sempre han guiat les meves accions. Ma mare va morir fa poc, confessant-me el secret del meu vertader origen. Quan el grup es va separar (ara fa 5 anys) vaig marxar cap al Nord amb un destí enigmàtic.

Notes: l'Sturm era el cybercavaller per excel.lència. De fet els cybercavallers i l'Apocalipsi de la Terra de Rifts van ser els que, connectant amb els Cavallers de Solàmnia i el Cataclisme d'Ansalon, van fer que connectés Rifts i la Saga de Dragonlance.

Tasslehoff Peudeforme, el ratià

Sóc en Tasslehoff Peudeforme, sóc un ratià. Els ratians som una raça jove, que va aparèixer a Ansalon després del Cataclisme. Alguns diuen que som rates mutades en búsqueda de carronya tecnològica. Suposo que ho diuen per la fascinació que sentim cap a tot tipus d’aparell mecànic, electrònic o del tipus que sigui, però la veritat és que m’importa poc el que diguin de mi.

No recordo com vaig arribar a Solace. El primer record que tinc és que em vaig amagar al taller de’n Flint d’un xàfec terrible, tot i que llavors no sabia que era d’ell encara que encara m’acusi de lladregot. Quan en Flint em va trobar em volia matar..... a cops d’escombra! Jajajajaja! Al calmar-se em va acollir com a aprenent (veient les meves aptituds amb la tecnologia) i, encara que aquest tossut nan no ho vulgui admetre, també una mica com a fill (o germà petit).

Així van anar passant els anys i quan tot el grup va començar a anar d’aventures no els podia pas deixar sols, oi? A més així podria ampliar la meva col·lecció d’artefactes pre-Cataclisme i la de mapes d’Ansalon..... Fa 5 anysa, quan el grup es va separar, em vaig quedar una mica trist. Vaig optar per quedar-me a Solace.... o això és el que us vaig dir!

Notes: al fer la conversió vaig decidir, encertadament o no, que no hi hauria kenders. A més a Rifts no hi ha cap classe interessant que vingui a ser el Pícar de D&D. Per això vaig apostar per fer un ratià Operador, que amb les seves habilitats tècniques podia treure al grup de molts problemes i també posar-los-hi....

Bupu, la nana gully

Sóc la Bupu, la senzillesa del meu nom ja indica que sóc una nana gully, també coneguts com els nans del regueró. No som una raça noble, ni una raça amb un passat gloriós; però ningú de vosaltres pot dir que no ens ha vist mai.

Allà on hi ha runes, restes, carronya i detritus... allà ha d’haver-hi nans gully! Sobrevivim en els ambients més inhòspits, sempre acumulant deixalles, detritus i coses que farien perdre la gana a qualsevol altre.

No tenim cap utilitat ni habilitat especial excepte la de sobreviure i la de ser la vergonya d’una raça tant noble com els nans. Els nans gully solen ser lladres, bandits, carronyers i els més aventatjats podrien arribar a ser mercenaris mal entrenats.

Notes: la Bupu també és una classe no bàsica del manual. A més amb un poder realment potent. Això si, la relació amb en Raistlin dóna molt de joc.

Raistlin Majere, el mag

Sóc en Raistlin, el germà bessó de’n Caramon. Ell és el simpàtic, amb el qui tothom vol anar d’aventures: valent, lleial i, per què no dir-ho, un pèl estúpid. Jo sóc el cínic, el feble, el malaltís. Ara bé, el destí ens ha unit: ens ha fet bessons i orfes, i per tant anem junts. Us agradi o no. Sempre he mostrat una intel·ligència i astúcia molt per sobre de la mitjana. A més, tot i que està mal vist (inclús prohibit en alguns pobles), de molt jove vaig desenvolupar petites habilitats màgiques. Això és con estar tocat per la lepra!

Si no fos per en Caramon ja seria mort. Molts creieu que no li agraeixo prou, però és evident que això no és assumpte vostre.

Potser sembla que només em cega una ambició ilimitada de poder, que manipulo al meu germà com un titella,però també heu de reconèixer que les meves habilitats ens han tret de més d’una situació compromesa.

Fa 5 anys en Caramon i jo vam marxar. Jo no vaig voler revelar quin era el nostre destí....

Notes: en Raistlin és el mag del grup per excel.lència. Amb les millores de la Ultimate Edition és un personatge molt potent si el jugador hi inverteix energies.

Vent del Riu, guerrer del poble de les praderies

Membre de la tribu Que-Shu del poble de les praderies. Som un poble seminòmada molt similar al dels sioux de la Terra. El nostre llegat és el de la Mare Terra: cacem els animals que poblen les praderies, aprofitem les seves pells i la seva carn, però resem per què els seus esperits retornin forts a la natura.

No adorem, com fan els que s’anomenen civilitzats, a la tecnologia. Només usem la que respecta a la natura: qualsevol altra cosa seria un desequilibri per l’entorn en el que vivim..... i això va ser el que va causar el Cataclisme.

Notes: en Vent del Riu és, com ja vaig comentar, un dels pocs personatges que no és de cap classe del manual bàsic. Això ha dut alguns problemes d'adptació ja que es tracta d'un personatge que és una criatura Megadamage.

Lluna d'Or, princesa del poble de les praderies

Membre de la tribu Que-Shu del poble de les praderies. Som un poble seminòmada molt similar al dels sioux de la Terra. De fortes tradicions i amb molta vinculació amb la natura que ens envolta, ens hem adaptat bé al món post-Cataclisme. Tot i el que molts dels “civilitzats” podeu creure no som ni bàrbars ni analfabets: dominem la tecnologia i tenim una forta tradició d’història i cultura oral.

Es fa evident només al veure’m que sóc membre de l’aristocràcia de la meva tribu i tinc una prestància i una pau interior que donen fe de la meva connexió amb la Mare Terra.

Notes: la Lluna d'Or és, juntament amb en Tass, l'altre personatge aventurer. Això vol dir que depèn molt de les seves habilitats més que de poders concrets. En aquest cas ella és un Erudit Proscrit.

Flint Forjadefoc, el nan

Sóc en Flint, sóc el que es coneix com un nan dels turons, que és una manera delicada de descriure als nans que no vam poder refugiar-nos a les Mines de Thorbadin després del Cataclisme. Ara bé, no em queixo. Sóc un ciutadà plenament integrat al llogarret de Solace. Allà faig, o millor dit feia, la tasca del “manetes”, per què com a nan no només sóc tossut sinó que tinc una habilitat natural per a les màquines. Tenia un petit talleret on arreglava vehicles, armes, armadures i tot tipus d’aparells. El meu taller va començar a ser el punt de trobada de tota la colla. Allà els hi explicava com era el món abans del Cataclisme o com vaig viure el Cataclisme (a la pròpia pell ja que tinc 145 anys).

Dins el grup sempre he fet el paper de la veu de l’experiència i aconsello a Tanis per què pugui liderar correctament al grup. Fa 5 anys vaig decidir traspassar el taller a un humà habilidós (en Theros Ironfield) i viatjar cap al Sud buscant l’entrada secreta a les Mines de Thorbadin, llar ancestral dels nans.

Notes: a la saga original en Flint era un guerrer, però a Dragonlance Rifts era evident que havia de ser un tecnomag, els mags que fabriquen aparells per executar la seva màgia.

Tanis, l'elf

Després del Cataclisme els elfs es van refugiar als seus boscos ancestrals (Qualinost i Silvanost) i van desaparèixer de la faç d’Ansalon fins al punt que per a molts van passar a ser una llegenda, un conte per meravellar a la quitxalla.

Jo fa molts anys, la majoria dels meus 75, que visc a Solace. En Flint i jo hem tingut cura de vosaltres des que ereu uns jovencells. Sóc originari de Qualinost i sovint hi feia excursions que podien durar dies, setmanes o mesos; sembla que tot i haver renunciat a la vida èlfica encara hi tinc temes pendents a la meva llar d’orígen. Durant aquests anys he desenvolupat habilitats de combat, rastreig i comerç viatjant com a guia o mercenari de diverses caravanes comercials. Al cap d’un temps la Kitiara (germana gran de’n Raistlin i en Caramon) es va afegir al “negoci” i entre nosaltres va néixer una indissimulada passió, tot i el que significava per aquest món nostre, convuls encara pel Cataclisme, una relació entre un elf i una humana.

Sempre he fet, sense voler-ho, el paper del líder del grup. Potser la meva capacitat per combinar els consells experimentats de’n Flint, la guia moral de l’Sturm i els coneixements foscos i arcans de’n Raistlin han ajudat a que tingui aquest paper. El fet és que tothom em mira quan cal prendre una decisió..... i ho porto tant bé com puc! Fa 5 anys vaig marxar cap al Sud, després d’una altra baralla apassionada amb la Kitiara (que va marxar cap al Nord).....

Notes: en Tanis, a la Campanya Dragonlance original, era un guerrer amb certes aptituds de guardaboscos. A la meva saga el vaig transformar en un caçarrecompenses, que és una classe que combina combata amb bones habilitats i cibernètica (que segons el meu background està directament vinculada als elfs). No l'he fet semielf per què a Rifts no n'hi ha.

Els personatges

En aquest apartat trobareu un post per cada protagonista de la saga i en els seus comentaris hi haurà les corresponents actualitzacions.